Per Josep Autet, “Escuderia Osona, 50 anys de Projectes” (EO, 2019).
Parlar dels primers anys de l’Escuderia Osona en les llistes d’inscrits era fer-ho de Lluís Roura Sala (21-6-1938), conegut com “en drogues”, sobrenom motivat per la drogueria que regentava just al costat d’on també hi tenia la Residència Ausa, a la part alta de la Plaça Major, a tocar de l’ajuntament. Amb aquest perfil empresarial que va heretar de la seva família, i esperonat per la seva indiscutible afició als automòbils, en Lluís Roura no tant sols va poder permetre’s córrer en cotxe sinó que ho va fer amb màquines de primera línia.
Saber amb exactitud quantes curses va córrer Lluís Roura al llarg de la seva vida es molt difícil, ni la memòria del protagonista ni els documents dels quals es disposa ajuden massa. Però el que queda clar en el record de tots els que van viure aquells temps és que Lluís Roura era un dels pilots notables de finals dels 60 i principis dels 70, sempre amb el seu cigar a la boca i amb els amics envoltant-lo. El primer cotxe amb el que va competir va ser un Seat 600 però va ser al volant d’un BMC Cooper S de grup 1 amb el que va córrer l’any 1968, en ral·lis com el 2000 Viratges (1r de la classe 1.300), Barcelona-Andorra i Vall d’Aran, sempre amb Josep Rusiñol de copilot.
El 1969, amb 31 anys d’edat, va portar a terme una gran activitat al volant de dues unitats Porsche, un 911-S i un 911-R. Va finalitzar 7è a les pujades al Farell i a la Mina, 8è a la Sant Cugat-Tibidabo i també va acabar 11è absolut a les 12 hores de Barcelona de 1969, a Montjuïc, en companyia de Josep March i amb el Porsche 911-R de l’andorrà, versió de la qual n’hi havia ben poques unitats a l’Estat espanyol i amb la que va debutar a la citada pujada al Farell. També va fer 5è a Alcañiz i 6è a Granollers. Però els grans resultats van ser les victòries a les respectives primeres edicions de les pujades als Àngels i a Santigosa, les dues el 1969.
Roura i els seus amics, entre ells Josep Maria Cerdà i Josep Rusiñol, van ser uns dels que més van moure’s perquè es fes una escuderia a Vic. Tots ells van incitar que es tirés endavant la nova entitat, tot i que la feina burocràtica i estructural va ser una responsabilitat clara dels que van ser els autèntics directius: Joan Antoni Mirabent, Josep Bosch i Josep Maria Juvanteny, com a principals elements.
Lluís Roura: “No me’n recordo massa d’aquells primers temps de l’Escuderia Osona. Quan vam decidir crear-la jo vaig formar part de la Junta i vaig oferir el soterrani de casa per tal que hi hagués la seu social. De totes maneres, l’entitat va anar creixent molt ràpid i es va creure que era millor ocupar un dels pisos que tenia Ramon Bardolet a la Rambla de les Davallades, molt més adequat per una oficina oberta al soci en uns horaris concrets, que no pas el meu soterrani. Aquells temps jo estava dedicat a la feina i a córrer; la veritat, no me’n vaig ocupar massa de tot el moviment que va crear l’entrada de nous socis i va posar en peu les organitzacions, en Mirabent era el responsable de tot i va funcionar molt bé”.
Aquella activitat d’en Lluís Roura com a pilot en muntanya, ral·lis i circuits, sempre corrent per l’Escuderia Osona i amb bons cotxes, també mereix un comentari del propi protagonista: “Era una època en que era molt difícil importar cotxes, aquí no hi havia gairebé res i jo tenia bona amistat amb en Pepito March, d’Andorra. Va ser una persona que em va ajudar a disposar de màquines com van ser els Porsche 911-S i 911-R però també un dels dos Mini Cooper, una màquina fantàstica que vam rescatar en una subhasta a Barcelona, i també el BMW 2002 que vaig utilitzar menys. Eren grans temps, sí ...”.
Roura es va retirar pocs anys després de creada l’Escuderia Osona i es va allunyar de la activitat i de la pròpia entitat. Però en haver potenciat al seu dia el naixement de l’Escuderia Osona sempre serà recordat com una persona clau en la història de l’entitat. Anys després, el seu fill, Lluís Roura Roqueta, també va córrer amb un Seat 127 (1986).
