Hacía casi 26 años que no sentía esa tensión tan particular que se experimenta cuando observas a través del parabrisas los dedos del comisario iniciar la cuenta atrás de los 5 segundos, 4, 3, 2, 1 ¡salida! Había corrido algún rally en ese largo período, es cierto, pero la sensación de saberte al lado de un piloto de primera y siendo consciente que la compenetración entre ambos haría que el tramo funcionara o no, como en los grandes tiempos, es algo que sólo quien lo ha vivido de ese modo puede entender en toda su dimensión.
Correr de copiloto con Jordi Ventura, tras tanto tiempo fuera de esta exigente actividad, es un auténtico regalo pero también un honor. Jordi es, como diría yo, alguien entrañable. Hará más de 30 años que nos conocemos, es un amigo de las carreras que también lo es en lo personal y familiar, alguien importante al que profeso una admiración especial. Desde hacía bastante tiempo habíamos comentado, medio en broma, medio en serio, esta posibilidad de correr un rally juntos y el 14 y 15 de junio el asunto se concretó.
Tras tanto tiempo fuera del copilotaje no dejaba de tenerle respeto a cómo resolvería la situación. Vi a Jordi en el Costa Brava (con Oriol Julià) y allí hizo un gran rally. En el Legend Les Corbes, ya con el VW Golf GTI bien a punto, estaba claro que Ventura quería pasárselo bien… ¡pero corriendo! Evidentemente yo acepté el reto, de copilotar de nuevo a un grande pero también de probarme a mi mismo, aunque admito que le tenía cierto respeto a mi desentreno. No le temía al hecho de que uno ya tiene su edad, me encuentro en forma para este cometido en un rally aislado, obviamente no deseo para nada hacer una temporada entera, pero correr un rally con Jordi Ventura ¡eso ya cambia!
Entrenamos dos días enteros, uno por semana, y luego le dimos un par de pasadas a los cinco tramos distintos que conformaban el rally el mismo viernes de la salida. Debo admitir que me costó asumir el significado de ciertos signos y algunas apreciaciones en las notas, pero me quedó claro que Jordi está plenamente identificado con su nomenclatura y yo me adapté a ella tan bien como supe, aplicando mi personalización en el ritmo a seguir según yo entendía lo enlazadas que estaban las curvas. Es decir, que dejé de herencia a Oriol Julià, su copiloto habitual, un mixto entre lo que el utiliza y lo que yo garabateé.
Tras un tramo espectáculo el viernes a última hora de la tarde en el que no hubo problemas, en carrera protagonizamos dos fases distintas. Por la mañana, las dos pasadas a Santa Pellaia y Romanyà las hicimos a buen ritmo y los tiempos eran buenos… pero nuestra apreciación era que los coches que teníamos inmediatamente por delante nos sacaban más de lo esperado. Hicimos un 3º en la primera de Santa Pellaia, que no está nada mal, pero en Romanyà nos hallábamos demasiado lejos, el coche no era lo estable que se precisaba para afrontar con seguridad aquellos alucinantes virajes en bajada.
Jordi aplicó un taraje de amortiguadores más duro para la etapa de la tarde y en Coll de Ravell y Pla de les Arenes el asunto cambió completamente. Amigos, allí se disfrutó de lo lindo. Jordi conducía de maravilla y nuestros tiempos estaban pegados a los de algunos coches mucho más potentes, definitivamente el coche era ahora mucho más rápido y daba más confianza que por la mañana.
Los cuatro tramos los hicimos de carreras total, ambos nos lo pasamos de lo lindo y además con la satisfacción de que los tiempos salían. En la primera pasada a Pla de Les Arenes me retrasé en una curva y aunque pille más o menos a tiempo la siguiente eso fue suficiente para que Jordi levantara un poco y seguro que perdimos algo allí, pero por lo general el resto funcionó bien y estuvimos en un tris de acabar el rally en 5ª posición. De hecho tras el penúltimo tramo, Coll de Ravell, logramos superar en la general a “nuestros” rivales, Iván y Sara Nieto y su Ford Sierra Cosworth. A 1 tramo del final estábamos 5 décimas de segundo por delante, pero en el definitivo Pla de les Arenes, aún corriendo nosotros de maravilla, Iván y Sara nos batieron por 2,4 segundos, por lo que fueron ellos los quintos, 1,9 segundos por delante nuestro.
Corrimos tan bien que sin hablarlo entre nosotros había un poco de decepción por perder plaza en el top five, pero en la clasificación de un rally hay muchos imponderables que hacen que las diferencias sean las que son; nosotros fuimos como se dice de menos a más, pero los Nieto contaban con un coche con un montón de caballos más que nosotros y además siempre estuvieron a un muy buen nivel, ¡enhorabuena a ambos!
Sólo me queda decir: gracias Jordi Ventura por la oportunidad, mi admiración ha aumentado tras esta grata experiencia y estos 1,9 segundos que nos sobraron claman una revancha. En todo caso la experiencia ha sido todo un éxito ¡viva los rallyes!
Josep Autet
17 de junio de 2019
------------------------------
Ventura-Autet, Legend Les Corbes 2019
Feia gairebé 26 anys que no sentia aquesta tensió tan particular que s'experimenta quan observes a través del parabrisa els dits del comissari iniciar el compte enrere dels 5 segons, 4, 3, 2, 1, sortida! Havia corregut algun ral·li en aquest llarg període, és cert, però la sensació de saber-te al costat d'un pilot de primera i sent conscient que la compenetració entre tots dos faria que el tram funcionés o no, com en els grans temps, és una cosa que només qui ho ha viscut d'aquesta manera pot entendre en tota la seva dimensió.
Córrer de copilot amb Jordi Ventura, després de tant temps fora d'aquesta exigent activitat, és un autèntic regal però també un honor. El Jordi és, com diria jo, algú entranyable. Farà més de 30 anys que ens coneixem, és un amic de les curses que també ho és en l’aspecte personal i familiar, algú important pel qual tinc una admiració especial. Des de feia força temps havíem comentat, mig de broma, mig de debò, aquesta possibilitat de córrer un ral·li junts i el 14 i 15 de juny l'assumpte es va concretar.
Després de tant temps fora del copilotatge no deixava de tenir respecte a com resoldria la situació. Vaig veure el Jordi al Costa Brava (amb Oriol Julià) i allí va fer un gran ral·li. En el Legend Les Corbes, ja amb el VW Golf GTI ben a punt, estava clar que Ventura volia passar-s’ho bé… però corrent! Evidentment jo vaig acceptar el repte, de copilotar de nou a un gran però també de provar-me a mi mateix, encara que admeto que li tenia cert respecte al meu desentrenament. No temia el fet que un ja té la seva edat, em trobo en forma per aquesta comesa en un ral·li aïllat, òbviament no desitjo per res fer una temporada sencera, però córrer un ral·li amb Jordi Ventura això ja canvia!
Vam entrenar dos dies sencers, un per setmana, i després vam donar un parell de passades als cinc trams diferents que conformaven el ral·li el mateix divendres de la sortida. He d'admetre que em va costar assumir el significat de certs signes i algunes apreciacions en les notes, però em va quedar clar que el Jordi està plenament identificat amb la seva nomenclatura i jo em vaig adaptar a ella tan bé com vaig saber, aplicant la meva personalització en el ritme a seguir segons jo entenia l'enllaçades que estaven les corbes. És a dir, que vaig deixar d'herència a Oriol Julià, el seu copilot habitual, un mixt entre el que ell utilitza i el que jo vaig gargotejar.
Després d'un tram espectacle el divendres a última hora de la tarda en el qual no va haver-hi problemes, en cursa vam protagonitzar dues fases diferents. Al matí, les dues passades a Santa Pellaia i Romanyà les vam fer a bon ritme i els temps eren bons… però la nostra apreciació era que els cotxes que teníem immediatament per davant ens treien més temps de l'esperat. Vam fer un 3r en la primera de Santa Pellaia, que no està gens malament, però a Romanyà ens trobàvem massa lluny, el cotxe no era tot l’estable que es precisava per afrontar amb seguretat aquells al·lucinants viratges en baixada.
El Jordi va aplicar un ajustament d'amortidors més dur per l'etapa de la tarda i a Coll de Revell i al Pla de les Arenes la cosa va canviar completament. Amics, allí es va gaudir de valent. El Jordi conduïa de meravella i els nostres temps estaven enganxats als d'alguns cotxes molt més potents, definitivament el cotxe eren ara molt més ràpids i donava més confiança que al matí.
Els quatre trams els vam fer de curses total, tots dos ens ho vam passar bé de valent i a més amb la satisfacció que els temps sortien. En la primera passada al Pla de les Arenes em vaig endarrerir en una corba i encara que vaig enllaçar més o menys a temps la següent això va ser suficient perquè el Jordi aixequés una mica i segur que vam perdre una mica allà, però en general la resta va funcionar bé i vam estar en un tris d'acabar el ral·li en 5a posició. De fet després del penúltim tram, Coll de Revell, vam aconseguir superar a la general als “nostres” rivals, Iván i Sara Nieto i el seu Ford Sierra Cosworth. A 1 tram del final estàvem 5 dècimes de segon per davant, però en el definitiu Pla de les Arenes, tot i corrent nosaltres de meravella, Iván i Sara ens van batre per 2,4 segons, per la qual cosa ells van ser els cinquens, 1,9 segons per davant nostre.
Vam córrer tan bé que sense parlar-ho entre nosaltres hi havia una mica de decepció per perdre plaça en el top five, però en la classificació d'un ral·li hi ha molts imponderables que fan que les diferències siguin les que són; nosaltres vam anar com es diu de menys a més, però els Nieto comptaven amb un cotxe amb un munt de cavalls més que nosaltres i a més sempre van estar a un molt bon nivell, enhorabona a tots dos!
Només em queda dir: gràcies Jordi Ventura per l'oportunitat, la meva admiració ha augmentat després d'aquesta grata experiència i aquests 1,9 segons que ens van sobrar clamen una revenja. En tot cas l'experiència ha estat tot un èxit, que visquin els ral·lis!
Josep Autet
17 de juny de 2019
