Fórmula SEAT 1430: 50 anys d’una gran escola de pilots i constructors 

Per Valentí Fradera. 

• Casa SEAT acull un col·loqui per celebrar el cinquantenari del primer campionat espanyol de monoplaces
• Pilots i tècnics debaten les raons de l’èxit de la F-1430 i expliquen la seva experiència en el campionat, en un acte retransmès en directe per streaming
• SEAT HISTÓRICOS hi exposa un Cordobán i un Selex ST-5, mentre que Carles Miró presenta un Selex ST-3 acabat de restaurar

Barcelona, 16 de juny de 2021.- Una de les grans fites de l’automobilisme espanyol fou la creació de la Fórmula SEAT 1430 els anys setanta. Enguany se’n compleixen cinquanta de la primera edició d’un campionat promocional que va despertar l’entusiasme del món automobilístic del país. Sobre el paper, la recepta era ben senzilla: tots els vehicles muntaven una mecànica SEAT comuna de sèrie i cada constructor en fabricava el seu propi xassís. Aquest plantejament va proporcionar a pilots i tècnics una plataforma excepcional per introduir-se en la competició de circuits, gràcies en bona part a les ajudes que oferia la mateixa marca.

Per celebrar l’efemèride, Casa SEAT ha acollit un col·loqui sobre la Fórmula 1430 en aquest cèntric espai ubicat a la confluència de la Diagonal i el passeig de Gràcia, a Barcelona, i que precisament avui fa un any que va obrir les portes al públic. L’acte, conduït per Josep Autet, s’ha dividit en dos col·loquis: un de tècnic i un d’esportiu. El primer ha comptat amb la presència d’Isidre López, responsable de SEAT HISTÓRICOS; l’enginyer Jaume Xifré, dissenyador dels monoplaces Selex (el fabricant de més èxit de la F-1430), i Carles Miró, que acaba de restaurar un Selex ST-3 com el que havia pilotat en les curses de muntanya. En el col·loqui esportiu han intervingut quatre campions de la F-1430: Salvador Cañellas (1972), Federico van der Hoeven (1974), Pere Nogués (1976) i Miquel Molons (1977).

A més del Selex ST-3 de Carles Miró, en l’auditori de Casa SEAT també hi han estat exposats els dos monoplaces de la Fórmula 1430 que formen part de la Col·lecció de SEAT HISTÓRICOS: un Cordobán del 1971 i un Selex ST-5 del 1976. Tots dos es mantenen en perfecte estat de funcionament i participen sovint en exhibicions en circuit, com a testimoni viu de la inventiva estimulada per la creació de la Fórmula SEAT 1430. L’últim cop va ser fa ben poc, el 28 de maig, en una exhibició de Fórmula Vintage, a Calafat, en què Cañellas es va posar al volant del Cordobán i Xifré, del Selex ST-5.

A causa de les restriccions per la pandèmia, l’aforament s’ha limitat a 70 persones (la majoria, antics pilots, preparadors i periodistes), però l’acte s’ha retransmès en directe per streaming. El vídeo complet del col·loqui es pot recuperar en aquest enllaç: Fórmula SEAT 1430: 50ª aniversario - YouTube

Fórmula d’èxit
El naixement de la Fórmula 1430 va ser un impuls imparable per a la promoció de l’automobilisme esportiu, tant pel que fa a pilots com a enginyers, tècnics i mecànics. La primera cursa va disputar-se el 4 d’abril del 1971 i fins al 1974 l’organitzador era la mateixa SEAT. A partir de l’any següent i fins a gairebé el final de la dècada hi hagué un comitè organitzador format per diferents estaments, mentre que SEAT continuava oferint-hi tot el seu suport tècnic i econòmic.

A més d’escola de promoció esportiva, la F-1430 també va ser important per a la mateixa SEAT, la marca que proporcionava la mecànica dels monoplaces i dedicava una bona partida econòmica a premis i primes de sortida. “Des del punt de vista del màrketing, fou un encert associar els fórmules a un vehicle de sèrie com el SEAT 1430. Va ser una idea brillant”, diu Isidre López. La Col·lecció de SEAT HISTÓRICOS ja compta amb 350 vehicles històrics SEAT, incloent-hi els dos F-1430 exposats durant el col·loqui, però encara no és completa. “Ens falta, per exemple, un Fórmula 1800”, reconeix López, en referència al campionat que fou el germà gran de la F-1430 i es disputà entre 1974 i 1976.

Entre els fabricants que es van llançar a dissenyar monoplaces per muntar la mecànica SEAT, el de més èxit fou, amb diferència, Selex, com ho palesa una dada concloent: de les 71 curses de la Fórmula 1430 disputades (entre 1971 i 1978), 66 les van guanyar els xassissos catalans Selex, i les altres cinc, els andalusos Lince. L’artífex d’aquest domini fou Jaume Xifré, l’enginyer de Selex que en va dissenyar els monoplaces. Segons Xifré, el disseny del xassís era el més fàcil; les suspensions plantejaven la dificultat més gran. “Aleshores la dinàmica de vehicles no se sabia què era; no existien llibres ni res. Es tractava de mirar fotos del que feien a fora (sobretot a Lotus, l’equip de F1 amb la dinàmica del vehicle més puntera) i intentar comprendre per què eren així”, assevera amb la seva proverbial modèstia.

Els monoplaces de F-1430 estaven formats per un xassís tubular (el primer monocasc arribà el 1977), amb el motor del SEAT 1430 i la caixa de canvis... del SEAT 600! “El canvi del 600 es podia acoblar fàcilment, però calia girar-lo cap avall, altrament tindríem una marxa endavant i quatre enrere!”, afegeix Xifré. També eren components SEAT de sèrie els frens (incloent-hi les pinces i la bomba) i les maneguetes davanteres. El motor de sèrie entregava 75 CV, que arribaven a superar els 80 en un propulsor ben equilibrat. Combinat amb un pes de tot just 420 kg, la relació pes-potència convertia els F-1430 en autèntics vehicles de competició.

El primer Selex de F-1430 fou l’ST-3, que també és el monoplaça de més èxit de tota la història del campionat, atès que fou el vehicle dels cinc primers campions, mentre que el sisè, Pere Nogués, pilotà un ST-5, l’evolució de l’ST-3. De Selex ST-3 se’n van fabricar 45 unitats, 25 ja preparades per a la primera cursa. “Mon pare va estar una setmana sense dormir per tenir-los tots a punt”, diu Miquel Molons fill, campió de la F-1430 el 1977 i fill del fundador de Selex Miquel Molons. “Fer un xassís eren 80 hores de feina totalment artesanal…”.

Precisament és un Selex ST-3 el monoplaça acabat de restaurar per Carles Miró (avui dia un dels grans especialistes catalans dels ral·lis de regularitat d’històrics), i que s’ha presentat en primícia amb motiu d’aquest col·loqui. És una rèplica del Selex amb què Miró havia competit en la segona meitat dels anys setanta, però no en la F-1430 (només va arribar a fer-ne una cursa, al Jarama) sinó en les curses de muntanya, on era habitual la participació d’aquests monoplaces i on SEAT també oferia primes de participació, en les puntuables per al campionat d’Espanya.

Miró explica que quan li va sortir l’oportunitat de comprar-ne un s’hi va llançar de cap, per fer una rèplica del que havia pilotat de jove. El cotxe, el xassís 38, el va trobar a través de Salvador Claret i estava força malmès, perquè s’havia estat força temps penjat en una façana. El xassís va ser el més senzill de restaurar, i l’embolic més gros el va plantejar la mecànica, perquè l’auto no tenia ni motor ni canvi. “La gent de Fórmula Vintage m’han ajudat molt”, agraeix Miró. Fórmula Vintage és una associació d’aficionats als monoplaces clàssics que, com ja hem vist, organitza jornades en circuit per gaudir de la conducció d’aquests autos. “És una activitat de baix risc, divertida, i una ocasió immillorable per treure aquests cotxes i ensenyar-los”, explica Isidre López.

Els campions
El primer campió de la F-1430, el 1971, fou Paco Josa, però Salvador Cañellas, campió el 1972, fou el pilot més representatiu d’aquests primers anys. No debades, el 1970, mentre corria el mundial de velocitat de 50cc amb Derbi, va participar en el desenvolupament de l’ST-3 com a pilot “oficial” de Selex, una experiència que li va encantar. “Vaig descobrir com funcionava un monoplaça. És un cotxe viu; canviant els reglatges pots fer el cotxe al teu gust”, explica.

Va aparcar les motos, se’n va comprar un i el primer any va ser tercer, “perquè el motor no corria”. Però el segon any va dominar, amb cinc victòries seguides. Un any en què també fou campió d’Espanya de ral·lis amb SEAT, un doblet que parla ben clar del seu talent de pilotatge. “Provant el Selex el 1970 vaig establir relació amb la gent de SEAT i els vaig demanar un cotxe per fer ral·lis. Me’n van deixar un de premsa i, amb Federico van der Hoeven com a copilot (perquè pesava poc), vam fer quarts en el Costa Brava. Quan ens vam col·locar líders de la general, SEAT va decidir muntar un equip oficial”. I va arrencar la cèlebre aventura dels ‘taxis’ de SEAT Competición, però aquesta és una altra història…

Curiosament, Van der Hoeven també havia estat el successor de Cañellas en l’equip Derbi de 50cc i el 1974 també es va afegir a la llista de campions de la F-1430. L’any anterior havia estat el vencedor de la selecció del Volante Montjuich-Tergal. El premi era un Selex ST-3 i totes les despeses pagades, una confiança que Van der Hoeven va premiar amb la victòria en la primera cursa del campionat. Però la segona meitat del curs no va anar gaire bé i va acabar vuitè.

L’any següent, amb un cotxe nou mantingut per Flash Montlhéry, va dominar la F-1430 amb cinc victòries en sis curses, una temporada que relatà en primera persona per als lectors de la revista Fórmula, on exercia com a reporter. “El 50% del temps és pilotar i l’altre 50% són els detalls”, explica. D’acord amb l’opinió de Jaume Xifré, Van der Hoeven assegura que “el més important és la part dinàmica del xassís, ja que la potència era limitada i, si no hi havia problemes afegits, era la mateixa per a tots”. Després d’aquests èxits va mirar de fer el salt a Anglaterra, que llavors era un punt de pas imprescindible per aspirar a metes més altes. Però el 1976 un patrocinador li va fallar i ho va deixar córrer.

Un altre pilot que va marxar a Anglaterra després de triomfar en la F-1430 fou Pere Nogués, campió el 1976. Ho havia de compaginar amb el servei militar, de manera que va fer de la regularitat la seva millor arma i, amb només una victòria, es va imposar a Jaime Villacieros, el seu company en l’equip Saspa (de Xavier Forcano i Toni Redón). “La Federació Espanyola va demanar a l’exèrcit un permís especial perquè pogués córrer, i fins i tot em van deixar fer les curses d’Estoril i Nogaro, fora del país, una cosa inaudita. Vaig puntuar en totes les curses… tret de l’última. Havia de fer tercer per ser campió, però vaig fer una virolla després de tocar-me amb Villacieros i, quan estava remuntant i faltaven poques voltes, el cotxe es va aturar. Havia perdut el títol, però en la volta següent també es va aturar el seu i vaig fer valer el meu avantatge en la general”, explica. Val a dir que Nogués podia córrer, però no entrenar com feien els seus rivals. “Jo arribava al circuit i trobava el cotxe a punt per pujar-hi”.

Nogués reconeix que aleshores somiava a ser pilot de Fórmula 1, així que va anar a Anglaterra amb el suport del RACC i va guanyar el curset de la Jim Russell School. En la F3 va competir contra pilots com ara el futur tricampió de F1 Nelson Piquet. “No feia mals temps, però no vaig arribar a guanyar”.

El campió més jove de la història de la F-1430, i el primer a vèncer amb un xassís monocasc, fou Miquel Molons, que s’havia iniciat en el motocròs. El 1976, amb Selex centrada en la F-1800, Molons fill va córrer la F-1430, amb 18 anys acabats de fer. “La idea era formar un pilot de proves per a la casa”, revela. “Vaig haver d’aprendre molt de pressa”. Ja ho pot ben dir: el 1977, amb l’ST-6 monocasc, va vèncer per només un punt el veterà Ricardo García Galiano. L’any següent, Juan Alonso de Celada va ser campió de la F-1430 amb aquest mateix xassís, però Miquel Molons ja havia deixat de córrer. “L’única opció era fer la F3 britànica o europea, i la meva carrera va acabar allà”. Amb tot, el 1983 va tornar a córrer amb el Falciot, un monoplaça de F-1430 que competia en la que llavors s’anomenava Fórmula Nacional. De fet, la Fórmula SEAT 1430 havia deixat un pòsit tan ric de cotxes, pilots i tècnics que aquests monoplaces es van mantenir actius fins al 1985.

Van der Hoeven ens ofereix el millor resum de què va ser la Fórmula SEAT 1430: “Va ser una gran escola de pilotatge. Fou una gran sort que SEAT decidís fer aquesta fórmula promocional, a imatge del que es feia en uns altres països. La F-1430 era competició pura; la mecànica era de sèrie, però ja era un cotxe de competició pura. Gràcies a la F-1430 es va crear una escola de pilots i també de tècnics, com ara Joan Villadelprat, i un fabricant de renom com Selex”.

El col·loqui, força més llarg que no s’havia previst, es va cloure amb l’entrega als ponents d’una rèplica del cèlebre trofeu de la Fórmula SEAT 1430 personalitzat amb motiu del 50è aniversari, i una foto de grup a la qual es van afegir els personatges rellevants presents durant la xerrada a Casa SEAT: Hansi Bäbler, Manuel Juncosa, Eugenio Baturone, Xavier Forcano, Juan Pedro Borreguero, Josep Teixidó, Jordi Bea, Artemi Rosich, etc.

Han passat cinquanta anys i el record de la Fórmula SEAT 1430 encara és ben viu en la memòria dels protagonistes i en el llegat esportiu que va deixar.