50 años no son nada cuando existe la misma pasión 

Por Josep Autet. 

Asistí en L’Atlàntida al acto de entrega de diplomas a los licenciados de la promoción 2018-2022 de la Facultad de Ciencias, Tecnología e Ingenierías de la Universitat de Vic. Un acto académico enfocado a los alumnos y a sus familias, en total 700 personas que abarrotaban el gran auditorio de este complejo cultural de Vic.

Estaba sentado junto a Gloria, esposa de Antonio Zanini, bien acomodados ambos en primera fila. Me sentía entre contento y expectante porque AZ formaba parte del acto en calidad de padrino de los grados de Ingeniería, tanto de Automoción como de Mecatronica. Mientras se iba desarrollando el acto no pude evitar que mi mente viajara al pasado, conozco personalmente a Antonio desde 1978 pero pensaba especialmente en los años anteriores, cuando Zanini se preparaba la moto, empezaba a abrirse camino haciendo de copiloto, llevaba el R8 TS de los Bäbler o los diferentes Simca 1000 de AutoSport.

Si en 1971 o 1972, hace 50 años, le hubieran avanzado a Antonio que algún día poseería tal prestigio que se le iba a requerir para dar el broche de honor a toda una generación de futuros ingenieros, no hubiera hecho el menor caso. Pero en 2022, sentado junto al decano de la facultad, el asunto era bien distinto. Por la enorme diferencia de edad de Zanini con los auténticos protagonistas, los graduados, es lógico viajar en el tiempo, pero lo que estábamos viviendo en directo no era para nada una cuestión del pasado, sino una vivencia muy actual de un futuro que para docenas de jóvenes ingenieros arrancaba ese mismo día.

Veamos. Zanini siempre ha profesado un interés y una capacidad extraordinarias para la técnica, la mecánica y la aplicación de sus criterios en la creación o mejora de cualquier sistema o vehículo motorizado. Estudió ingeniería técnica en la Escuela Industrial de Barcelona pero nada de lo que debió aprender en aquellos años de joven inquieto y con las ideas claras sobre lo que de veras le gustaba, se asemeja a la formación recibida tras una carrera universitaria de 4 años como la que habían finalizado los jóvenes que recibían los diplomas.

Zanini es un hombre básicamente hecho a si mismo, alguien con un don técnico y una experiencia de tal calibre que sin mucha necesidad de esbozos técnicos o planificaciones excesivas puede diseñar un chasis y buscar sin aparente dificultad qué elementos mecánicos se pueden utilizar para hacer sólido y competitivo cualquier invento sobre ruedas. Así hizo todos los coches que dominaron durante años las carreras sobre hielo de Andorra o los prototipos para rallyes de tierra o raids en los que estuvo involucrado. Contando siempre, claro está, con la ayuda de gente válida que seguía su ritmo.

En el acto académico sobre el que escribo estaban representados el talento, la experiencia y la constancia de toda una vida y, al otro lado de la mesa, el gran poder que confiere la formación de calidad en los tiempos modernos, dos mundos bien diferenciados pero con un interés común. Antonio daba la mano a todas y todos los licenciados con satisfacción, comprobando con cierta sorpresa y agrado que existe una juventud que se interesa y se prepara para lo mismo que ha sido y sigue siendo su propia vida. Y que los 50 o más años de diferencia entre padrino e ingenieros recién licenciados no eran nada cuando todos hablaban en los parlamentos de pasión por el mundo del motor.

Me imagino dentro de un tiempo algunos de estos nuevos ingenieros con la experiencia que les darán los años de trabajo en la materia, ¡serán imbatibles! En la actual época hiper tecnológica seguro que sin una buena formación no se puede mantener una carrera tan exitosa en lo técnico como la de AZ. Tiempos y épocas completamente distintas: irrepetible una como lo es el propio personaje; muy prometedora pero con todo por demostrar la otra, la de todos estos ingenieros de nueva hornada. Pero son el relevo, tienen formación y en sus manos poseen la llave del futuro. El camino está bien diseñado, ir superándolo solo depende ahora de ellos. Enhorabuena y suerte a todos.

Josep Autet
15 de mayo de 2022

-----------------------------------------------

50 anys no són res quan hi ha la mateixa passió

Vaig assistir a L’Atlàntida a l'acte de lliurament de diplomes als llicenciats de la promoció 2018-2022 de la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries de la Universitat de Vic. Un acte acadèmic enfocat als alumnes i a les seves famílies, en total 700 persones que omplien el gran auditori d'aquest complex cultural de Vic.

Estava assegut al costat de la Glòria, esposa d'Antonio Zanini, ben acomodats tots dos a la primera fila. Em sentia entre content i expectant perquè AZ formava part de l'acte en qualitat de padrí dels graus d'Enginyeria, tant d'Automoció com de Mecatrònica. Mentre s'anava desenvolupant l'acte no vaig poder evitar que la meva ment viatgés al passat, conec personalment a l’Antonio des de 1978 però pensava especialment en els anys anteriors, quan Zanini es preparava la moto ell mateix, començava a obrir-se camí fent de copilot, portava el Renault 8 TS dels Bäbler o els diferents Simca 1000 d’AutoSport.

Si en 1971 o 1972, fa 50 anys, li haguessin avançat a Antonio que algun dia posseiria tal prestigi que se’l requeriria per a donar el punt d'honor a tota una generació de futurs enginyers, no n’hagués fet cap cas. Però en 2022, assegut al costat del degà de la facultat, l'assumpte era ben diferent. Per l'enorme diferència d'edat de Zanini amb els autèntics protagonistes, els graduats, és lògic viatjar en el temps, però el que estàvem vivint en directe no era en cap cas una qüestió del passat, sinó una vivència molt actual d'un futur que per a dotzenes de joves enginyers arrencava aquell mateix dia.

Vegem. Zanini sempre ha professat un interès i una capacitat extraordinàries per a la tècnica, la mecànica i l'aplicació dels seus criteris en la creació o millora de qualsevol sistema o vehicle motoritzat. Va estudiar enginyeria tècnica a l'Escola Industrial de Barcelona però res del que degué aprendre en aquells anys de jove inquiet i amb les idees clares sobre el que de debò li agradava, s'assembla a la formació obtinguda després d'una carrera universitària de 4 anys com la que havien finalitzat els joves que rebien els diplomes.

Zanini és un home bàsicament fet a ell mateix, algú que té un do tècnic i una experiència de tal magnitud que sense molta necessitat d'esbossos tècnics o planificacions excessives pot dissenyar un xassís i buscar sense aparent dificultat quins elements mecànics es poden utilitzar per a fer sòlid i competitiu qualsevol invent sobre rodes. D’aquesta manera va fer tots els cotxes que van dominar durant anys les curses sobre gel d'Andorra o els prototips per a ral·lis de terra o raids en els quals va estar involucrat. Comptant sempre, està clar, amb l'ajuda de gent vàlida que seguia el seu ritme.

En l'acte acadèmic del que estic escrivint estaven representats el talent, l'experiència i la constància de tota una vida i, a l'altre costat de la taula, el gran poder que confereix la formació de qualitat dels temps moderns, dos mons ben diferenciats però amb un interès comú. Antonio donava la mà a totes i tots els llicenciats amb satisfacció, comprovant amb una certa sorpresa i bon grat que hi ha una joventut que s'interessa i es prepara per al mateix que ha estat i continua sent la seva pròpia vida. I que els 50 o més anys de diferència entre padrí i enginyers recentment llicenciats no eren res quan tots parlaven en les seves intervencions de passió pel món del motor.

M'imagino dins d'un temps alguns d'aquests nous enginyers amb l'experiència que els hi donarà els anys de treball en la matèria, seran imbatibles! En l'actual època hiper tecnològica segur que sense una bona formació no es pot mantenir una carrera tan reeixida en l’apartat tècnic com la d’AZ. Temps i èpoques completament diferents: irrepetible una com ho és el propi personatge; molt prometedora però amb tot per demostrar l’altra, la de tots aquests enginyers de nova fornada. Però són el relleu, tenen una bona formació i a les seves mans la clau del futur. El camí està ben dissenyat, anar superant-lo només depèn ara d'ells mateixos. Enhorabona i sort a tots.

Josep Autet
15 de maig de 2022