Àngel Rabat Graugés (1931 - 2022) 

Obituari: 229 anys que ara ja en són menys 



Per Josep Autet. 

El 9 de febrer és el dia del meu aniversari però també el d'Antonio Zanini i de la tercera persona que surt a la foto: Àngel Rabat Graugés. Aquest últim aniversari el vam celebrar els tres junts a La Coromina, ho havíem fet altres anys però el de 2022 el recordarem amb nostàlgia: va ser l'últim amb l’Àngel entre nosaltres. 229 anys junts celebrant-ho en una entranyable dinar, quin luxe! Lamentablement, l'any que ve seran menys.

Les dificultats de mobilitat als 91 anys no eren obstacle per a mantenir amb ell una xerrada amena i interessant sobre qualsevol tema. Persona de conviccions i opinions clares i fets reals, Àngel Rabat era un home de caràcter, emprenedor i amb una trajectòria ben traçada que resumeixo en aquest mateix text.

Antonio Zanini insistia des de feia setmanes que calia fer-li a l’Àngel una entrevista llarga, quelcom que quedés per a la posterioritat perquè si bé es pot recordar la persona, cada vegada es van diluint més i més els assoliments i matisos que Rabat, com totes les persones interessants, tenia i que el pas del temps anirà esborrant inexorablement.

El seu llegat perdura però ara és el moment que els seus fills Oriol i Josep sàpiguen enfocar-lo amb tota la convicció que els sigui possible, perquè cada mes, cada any que passi farà que es perdin records. I la seva fabulosa col·lecció relacionada amb el món cinematogràfic ha d'estar en un recinte museístic que permeti als interessats entendre un món que Rabat va viure i que amb aquests objectes i maquinària continua encara ben viu.

Et desitjo el millor on estiguis Àngel, la teva vida ha estat plena, llarga, amb qualitat i quan ha arribat el moment te’n has anat en silenci i sense patir, just el cap de setmana que a Viladrau es mostrava una part de les teves màquines de cinema, una autèntica picada d'ullet al que ara cal fer amb totes elles: permetre que en gaudeixin les persones –sempre n'hi ha i n'hi haurà– que sàpiguen apreciar el teu singular llegat. Descansa en pau Àngel.

Josep Autet
Juny 2022

-------------------------------------------

Angel Rabat Graugés (1931 – 2022)

Àngel Rabat Graugés (nascut a Viladrau el 9 de febrer de 1931) va morir als 91 anys el 5 de juny mentre dormia. Al darrere quedava tota una trajectòria notable, variada i extensa. La seva llarga i prolífica existència és difícil de resumir en poques línies i moltes de les seves facetes i detalls probablement es quedaran sense explicar perquè 91 intensos anys no es poden condensar en una biografia ràpida.

Primer de tot, Àngel Rabat (tiet de la Glòria Rabat, esposa d’Antonio Zanini) era un viladrauenc de cor i fets i un apassionat del Montseny i de tot el que hi hagués a la muntanya, entre elles l’Aplec de Matagalls, al que hi va assistir 50 anys i va contribuir a erigir l’actual i majestuosa creu-altar.

Professionalment es va dedicar a fer d’empresari constructor de més de 100 cases a Viladrau però també en altres indrets i, també, reconstruccions de tot tipus. Per molt que actualment hi hagi problemes hídrics, Viladrau és aigua i en Rabat va vetllar pel bon estat de les nombroses fonts que hi ha al municipi, un munt d’elles construïdes per ell mateix i la seva empresa.

Àngel Rabat va tenir el seu paper en el món del motor, primer com a pilot motociclista els anys 50 i 60 però també com un dels impulsors de les nombroses proves motoritzades del poble –va ser un dels fundadors del Moto Club Viladrau– i en especial del Critèrium Montseny-Guilleries, ja que en la seva època de tinent d’alcalde de l’ajuntament (ho va ser en tres legislatures) va treballar estretament amb Miguel Arnau de Gelcén (un dels estiuejants notables del poble) per tal que el 1971 el ral·li fos creat a Viladrau, el primer en format critèrium.

El món de la cinematografia va ser una de les seves grans passions i a més a més fins als seus darrers dies. Era un extraordinari cinèfil, propietari d’una de les col·leccions privades més importants de projectors cinematogràfics de tota Espanya i possiblement d’Europa, amb més de 500 màquines de projecció entre elles les del desaparegut cinema de Viladrau, que ell va contribuir a crear pel Nadal de l’any 1972. El valor històric d’algunes d’aquestes màquines és incalculable, només cal esperar que els seus fills sàpiguen donar-li una sortida que mantingui viu el seu llegat. A més, tenia centenars de pel·lícules i un fotimer de cartell originals, molts d’ells exhibits en el seu dia al cinema de Viladrau.

Àngel Rabat va morir el cap de setmana que es feia el primer Festival de Cinema Fantàstic de Viladrau, una coincidència que va fer que la seva figura fos recordada amb estima i respecte, tota vegada que hi havia a l’Espai Montseny una exposició singular, “La màgia del cinema”, al voltant d'una vintena d'aparells de la col·lecció d'Àngel Rabat Graugés, amb l'evolució des del precinema (teatre d'ombres, praxinoscop, zootrop) fins als primers projectors de cinema sonors.

Darrerament se’n ha parlat força però cal recordar que l’Àngel va ser la primera persona en arribar al lloc de l’accident que va patir un avió en vol Manchester-Barcelona, que es va estavellar el 1970 amb 112 persones just per sota de la carretera de Sant Marçal a Santa Fe. Estar sol davant d’aquell escenari dantesc, va canviar, per sempre segons deia ell mateix, la manera d’entendre la vida i la mort.

Sigui com sigui, tant abans com després d’aquest fet, perquè era una norma de vida, Àngel Rabat es va mostrar com un home de caràcter que posava sempre per davant la humanitat, la generositat amb aquells que el necessitaven i tenia un gran concepte de l’amistat i amor per la família.

Destaquem el documental que se li va dedicar el 2012 “Tarda de cine amb Àngel Rabat”, de David Batlle, un curtmetratge en blanc i negre de molt bona realització. També la “Monografia del Montseny” núm. 35, que li va dedicar Oscar Farrerons el 2020.

Àngel Rabat era vidu de Maria Rosa Bas Fortí, amb qui va tenir dos fills, Josep i Oriol. Descansi en pau.

© JAS Info Service
Juny 2022

---------------------------------------------------------------

(Versión en castellano)

229 años que ahora ya son menos

Por Josep Autet.

El 9 de febrero es el día de mi aniversario pero también el de Antonio Zanini y de la tercera persona que sale en la foto: Àngel Rabat Graugés. Este último aniversario lo celebramos los tres juntos en La Coromina, lo habíamos hecho otros años pero el de 2022 lo recordaremos con nostalgia: fue el último con Àngel entre nosotros. 229 años juntos celebrándolo en un entrañable almuerzo, ¡qué lujo! Lamentablemente, el próximo año serán menos.

Las dificultades de movilidad a los 91 años no eran óbice para mantener con él una charla amena e interesante sobre cualquier tema. Persona de convicciones y opiniones claras y hechos reales, Àngel Rabat era un hombre de carácter, emprendedor y con una trayectoria bien trazada que ahí queda.

Antonio Zanini insistía en que había que hacerle a Àngel una entrevista larga, algo que quedara para la posterioridad porque si bien se puede recordar a la persona, cada vez se van diluyendo más y más los logros y matices que Rabat, como todas las personas interesantes, tenía y que el paso del tiempo irá borrando inexorablemente.

Su legado perdura y ahora es el momento que sus hijos Oriol y Josep sepan enfocarlo con toda la convicción que les sea posible, porque cada mes, cada año que pase hará que se pierdan recuerdos. Y su fabulosa colección relacionada con el mundo cinematográfico debe estar en un recinto museístico que permita a los interesados entender un mundo que Rabat vivió y que con estos objetos y maquinaria sigue aún bien vivo.

Te deseo lo mejor donde estés Àngel, tu vida ha sido plena, larga, con calidad y cuando ha llegado el momento te has ido en silencio y sin sufrir, justo un fin de semana en el que en Viladrau se mostraba una parte de tus máquinas de cine, un auténtico guiño a lo que ahora hay que hacer con todas ellas: permitir que la disfruten las personas –siempre las hay y las habrá– que sepan apreciar tu singular legado. Descansa en paz Àngel.

Josep Autet
Junio 2022

--------------------------------------------

Angel Rabat Graugés (1931 – 2022)

Àngel Rabat Graugés (nacido en Viladrau el 9 de febrero de 1931) murió a los 91 años el 5 de junio mientras dormía. Detrás quedaba toda una trayectoria notable, variada y extensa. Su larga y prolífica vida es difícil de resumir en pocas líneas y muchas de sus facetas y detalles probablemente quedarán sin explicar porque 91 intensos años no se pueden condensar en una biografía rápida.

Antes que nada, Àngel Rabat (tío de Glòria Rabat, esposa de Antonio Zanini) era natural de Viladrau, de corazón y hechos, y un apasionado del Montseny y de todo lo que aconteciera en la montaña, como el ‘Aplec’ de Matagalls’, al que asistió durante 50 años contribuyendo a su majestuosidad al erigir la actual y majestuosa cruz-altar.

Profesionalmente se dedicó a hacer de empresario constructor de más de 100 casas en Viladrau pero también en otros lugares y reconstrucciones de todo tipo. Por mucho que actualmente haya problemas hídricos, Viladrau es sinónimo de agua y Rabat veló por el buen estado de las numerosas fuentes que hay en el municipio, un montón de ellas construidas por él y su empresa.

Àngel Rabat tuvo su papel en el mundo del motor, primero como piloto motociclista en los 50 y 60 pero también como uno de los impulsores de las pruebas motorizadas del pueblo –fue uno de los fundadores del Moto Club Viladrau– y en especial del Critèrium Montseny-Guilleries, ya que en su época de teniente de alcalde del ayuntamiento (lo fue en tres legislaturas) trabajó estrechamente con Miguel Arnau de Gelcén (uno de los veraneantes importantes del pueblo) para que en 1971 el rally fuera creado en Viladrau, primero en formato critérium.

El mundo de la cinematografía fue una de sus grandes pasiones y además hasta sus últimos días. Era un extraordinario cinéfilo, propietario de una de las colecciones privadas más importantes de proyectores cinematográficos de toda España y posiblemente de Europa, con más de 500 máquinas de proyección, entre ellas las del desaparecido cine de Viladrau, que él contribuyó a crear en la Navidad del año 1972. El valor histórico de algunas de estas máquinas es incalculable, solo hay que esperar que sus hijos sepan darle una salida que mantenga vivo su legado. Además, tenía centenares de películas y una gran cantidad de carteles originales, muchos de ellos exhibidos en su día en el cine de Viladrau.

Àngel Rabat murió el fin de semana que se celebraba el primer Festival de Cine Fantástico de Viladrau, una coincidencia que hizo que su figura fuera recordada con aprecio y respeto, ya que además en el Espai Montseny se exhibía una exposición singular: “La magia del cine”, con una veintena de aparatos singulares de la colección de Àngel Rabat Graugés, mostrando la evolución desde el precine (teatro de sombras, praxinoscop, zootrop) hasta los primeros proyectores de cine sonoros.

Últimamente se ha hablado bastante pero hay que recordar que Ángel fue la primera persona en llegar al lugar del accidente que sufrió un vuelo Manchester-Barcelona, que se estrelló en 1970 con 112 personas justo por debajo de la carretera de Sant Marçal a Santa Fe. Estar solo ante aquel escenario dantesco cambió, según siempre decía él mismo, la manera de entender la vida y la muerte.

Sea como fuere, tanto antes como después de este hecho pero como norma de vida, Àngel Rabat se mostró como un hombre de carácter que ponía siempre por delante la humanidad, la generosidad con aquellos que lo necesitaban y tenía un gran concepto de la amistad y el amor por la familia.

Destacamos el documental que se le dedicó en 2012: “Tarde de cine con Àngel Rabat”, de David Batlle, un cortometraje en blanco y negro de muy buena realización. También la “Monografía del Montseny” nº 35, que le dedicó Oscar Farrerons en 2020.

Àngel Rabat era viudo de María Rosa Bas Fortí, con quien tuvo dos hijos, Josep y Oriol. Descanse en paz.

© JAS Info Service
Juny 2022

Raimon d'Abadal, 29 • 08500 Vic | 938 852 256 | jas@jas.es