Un dels GRANS de la Penya Motorista Deu per Hora ens va deixar el passat 17 d’abril i no només queda un buit pel fet de perdre’l, sinó perquè també s’ha perdut el seu coneixement. Joan Canós Gasch va morir per complicacions pròpies de l’edat i la que fou la seva esposa va morir també uns dies més tard.
Ho explica Albert Alumà: “resulta que teníem prevista una xerrada per incorporar les seves vivències i històries en un llibre que volem fer de la Penya Motorista 10 per Hora, però el destí i l’edat ens ha deixat amb la mel als llavis”.
Qui era en Joan Canós Gasch?
Un membre destacat de la Penya des dels anys 50 i, com diu el seu fill Carles: “una persona que sempre va tenir a la “10 per Hora” en el seu cap”. Més enllà del seu paper en la Comissió Esportiva de la Penya, en Joan Canós va ser Vicepresident de l’entitat durant la presidència de Paco Folch i una de les persones més destacades del club durant molts anys. Amb Folch eren íntims i van protagonitzar una de les etapes més fructíferes de l’entitat.
Un altre dels grans de la Penya, Salvador Sansa, el defineix de la següent manera: “Joan Canós va ser un gentleman anglès però alhora molt català. Amic dels seus amics i mai amb un no per ningú. La feina ben feta i sempre, sempre, amb la seva ironia intel·ligent, amb aquell humor anglès–català que captivava. I elegant com ningú”.
Afegeix Albert Alumà que “l’enyorem i l’enyorarem... i aquelles històries que no hem pogut recollir i escriure queden en el núvol de l’oblit ja que, tot i haver existit, el que no queda escrit pràcticament desapareix... En tot cas, la gent que vam viure els anys gloriosos de la “10 per Hora” tenim ben viu el record d’en Joan Canós”.
De la seva intel·ligència hi va haver també el saber escollir els seus copilots, Víctor Sabater entre ells, persona que no necessita presentació tot i que a finals dels anys 60 era només un noi inquiet i amb ganes a qui en Canós va veure amb fusta des del primer cop d’ull. Canós va ser un pilot aficionat que va fer bons resultats en algunes proves.
Víctor Sabater: “en Joan Canós ha sigut algú molt important en la meva vida. Amb ell vaig fer el meu primer ral·li, el Rally Social de la Penya, que era de regularitat. Era el 16 de juny de 1966 i hi vam sortir amb el seu Renault 10. La Penya encara estava a la zona del Paral·lel i en Canós era un dels seus homes forts. També fou una persona amb molta capacitat en el món del disseny i el dibuix. Vaig aprendre molt al seu costat”.
Un dels millors resultats que va aconseguir l’equip Canós-Sabater va ser la tercera posició en un ral·li que organitzava la Penya Motorista Barcelona, el “Circuit del Llobregat” de 1968, en el que van acabar tercers.
Precisament en l’etapa final de la seva vida, Joan Canós es va dedicar en cos i ànima a la pintura, era una artista de qualitat i les seves obres amb vistes paisatgistes es poden trobar a internet.
Descansi en pau Joan Canós, els autèntics aficionats no l’oblidarem.
JAS Info Service
Amb la col·laboració d’Albert Alumà i Víctor Sabater
- - - - - Versión en castellano - - - - -
Joan Canós Gasch (1928-2025)
Uno de los GRANDES de la Peña Motorista Diez por Hora nos dejó el pasado 17 de abril y no solo queda un vacío por el hecho de haberlo perdido, sino porque también ha desaparecido su conocimiento. Joan Canós Gasch murió por complicaciones propias de la edad y la que fue su esposa murió también unos días más tarde.
Lo explica Albert Alumà: “resulta que teníamos prevista una charla para incorporar sus vivencias e historias en un libro que queremos hacer de la Peña Motorista 10 por Hora, pero el destino y la edad nos ha dejado con la miel a los labios”.
¿Quién era Joan Canós Gasch?
Un miembro destacado de la Peña desde los años 50 y, como dice su hijo Carles: “una persona que siempre tuvo a la “10 por Hora” en su cabeza”. Más allá de su papel en la Comisión Deportiva de la Peña, Joan Canós fue Vicepresidente de la entidad durante la presidencia de Paco Folch y una de las personas más destacadas del club durante muchos años. Con Folch eran íntimos y protagonizaron una de las etapas más fructíferas de la entidad.
Otro de los grandes de la Peña, Salvador Sansa, lo define de la siguiente manera: “Joan Canós fue un gentleman inglés pero a la vez muy catalán. Amigo de sus amigos y nunca con un no para nadie. El trabajo muy bien hecho y siempre, siempre, con su ironía inteligente, con aquel humor inglés–catalán que cautivaba. Y elegante como nadie”.
Añade Albert Alumà que “lo añoramos y lo añoraremos... y aquellas historias que no hemos podido recoger y escribir quedan en la nube del olvido puesto que, a pesar de haber existido, lo que no queda escrito prácticamente desaparece... En todo caso, la gente que vivimos los años gloriosos de la “10 por Hora” tenemos muy vivo el recuerdo de Joan Canós”.
De su inteligencia está también haber sabido escoger sus copilotos, Víctor Sabater entre ellos, persona que no necesita presentación a pesar de que a finales de los años 60 solo era un chico inquieto y con ganas a quien Canós vio con madera desde el primer vistazo. Canós fue un piloto aficionado que hizo buenos resultados en algunas pruebas.
Víctor Sabater: “Joan Canós ha sido alguien muy importante en mi vida. Con él hice mi primer rally, el Rally Social de la Peña, que era de regularidad. Era el 16 de junio de 1966 y salimos con su Renault 10. La Peña todavía estaba en la zona del Paralelo y Canós era uno de sus hombres fuertes. También fue una persona con mucha capacidad en el mundo del diseño y el dibujo. Aprendí mucho a su lado”.
Uno de los mejores resultados que consiguió el equipo Canós-Sabater fue la tercera posición en un rally que organizaba la Peña Motorista Barcelona, el “Circuito del Llobregat” de 1968, en el que acabaron terceros.
Precisamente en la etapa final de su vida, Joan Canós se dedicó en cuerpo y alma a la pintura, era una artista de calidad y sus obras con vistas paisajistas se pueden encontrar en internet.
Descanse en paz Joan Canós, los auténticos forofos no le olvidaremos.
JAS Info Service
Con la colaboración de Albert Alumà y Víctor Sabater
