Per Albert Alumà.
Entenc que per arribar a plantejar-te ser candidat a la presidència d’una entitat, el primer que cal son les ganes, no se si definir-ho com entusiasme, esperit de sacrifici, saber que les hores emprades no tornen, els diners tampoc... Avui dia el tema ja no es tant altruista, i jo diria que calen unes altres condicions com podrien ser, en el cas de l’automobilisme, haver participat en totes les seves vessants: comissari, participant, organitzador, membre de juntes anteriors i amant o entusiasta de l’esport del motor.
I si al llarg del teu camí has estat vinculat a diferents entitats, el teu coneixement del sector encara serà més ampli i podràs aportar molts més punts de vista i, sobretot, més experiència. I en aquesta experiència i has de sumar necessàriament una mica d’història de l’esport del motor en el territori on et mous... com a mínim saber qui o què ha estat significatiu al llarg del temps, quins personatges han sumat i quins no han estat encertats en la seva gestió.
Si aquests presidents o candidats a president no tenen un dilatat currículum en aquest esport en realitat son gestors que hi busquen un reconeixement social, cosa que malauradament no han tingut en altres àmbits de la vida, i que ara el busquen en aquesta activitat.
Faig aquesta introducció donat que no fa gaire vaig sentir definir a la “Peña Motorista 10 X Hora” com un actiu immaterial que podia reportar un ingrés de, com a mínim, 1.200 € a la tresoreria de la Federació Catalana. Havia sentit que s’havia venut un imperi per un plat de llenties i creieu-me que les llenties les considero de millor preu.
I tot aquest enrenou per donar satisfacció a uns “aficionats” que de sobte tenen una necessitat imperiosa de convertir-se en organitzadors de proves de motor i que, sigui com sigui (fa molts anys que ho persegueixen), ha de ser sota aquest històric nom: “Peña Motorista 10 X Hora”. Arribat el moment, ningú ha tingut en compte que, donada la etapa final del club esmentat, el que era millor era deixar-lo enterrat tal i com ho ha estat en els darrers vint anys.
Recordeu allò que la merda de la muntanya si es remena fa pudor, dons ara uns irresponsables –no tinc millor paraula per definir-los– han decidit remenar-ho. I si la pregunta es si ha fet pudor, doncs si. I s’ha remenat fins a sis o set vegades i cap d’elles pels hereus naturals de Penya que, plens de dignitat, han sabut guardar el silenci i les formes al voltant d’un mort ple de males experiències i, a més, mal enterrat, tal i com s’ha demostrat.
I ara què? Aquesta és la pregunta, doncs si abans no se’n parlava gens, ara hi haurà al menys sis o set emprenyats pel fet de no haver guanyat la subhasta, mal anomenada “concurs”, amb lo fàcil que hauria sigut deixar-ho en repòs fins que quedés oblidat, perquè no crec que vingués de 1.200 € més o menys... o si?
I que l’Assemblea de la Federació Catalana ho hagi avalat és molt gros... no es pot oblidar que també va fer el mateix amb unes normatives que van deixar cotxes clàssics de primer ordre fora de concurs, etc. Quan ets membre de l’Assemblea sempre hi vas per veure “¿qué hay de lo mío?”; el que no et toca la teva pell doncs que sigui el que digui la majoria, sense parar ni un segon a pensar en el què això significa, en l’abast de la decisió que estàs prenent...
En resum: quina pífia tan forta a canvi de res... Visca la FCA!! Que, per cert, segueix en la mateixa línia dels fets que varen causar el problema... ja m’enteneu...
@ Albert Alumà Carreras
9 de setembre de 2025
JAS Info Service
